Hola!
Phnom Pehn es esgotador. Calor asfixiant, contaminacio, gent oferint tuktuks a cada pas que fas, males olors. Es una ciutat bonica, pero quan hi estas mes de 3 dies nomes penses en sortir-ne. Ahir va arribar el Vincent (28 Abr), i va marxar la Daniela, la meva companya d'habitacio a Singapore. Despres de fer la visa per Cambodia hem comprat el bitllet per Ban Lung, provincia de Ratanakiri, al nord de Cambodia. El bitllet ens ha costat uns 8 euros, en un trajecte de 9 hores.
El dia seguent, marxem cap a Ban Lung a les 7 del mati. En arribar a l'estaci'o ens trobem amb el bus VIP que ens havien promes. Es tracta d'un autobus d'uns 20 anys d'edat, amb els seients foradats, i amb les butaques super petites. No diem res i pugem, volem marxar cap a les muntanyes a respirar una mica d'aire fresc!
Durant el viatge anem parant a diversos bars per prendre alguna cosa. Hem demanat un Lok Lak (plat tipic de Cambodia, vedella amb hortalisses i arros amb una salsa deliciosa), pero no s'assemblava gens al que hem demanat altres cops, i hem dubtat que fos vedella xD. Ens hem adonat que durant les parades refrigeren els motors amb aigua...i comencen els dubtes de si arribarem a Ban Lung, jeje... tot i aixo, no hem perdut el somriure encara. Hem demanat si ens podien obrir el maleter per agafar quelcom de la maleta...en obrir-lo, primer han tret unes caixes i despres uns anecs, que pobrets, estaven quasi asfixiats. En tornar-ho a ficar tot a dins, els anecs quasi no hi cabien, aixi que el conductor "els hi ha fet cabre", no vulgueu saber com! Pobreeets!
Passen les hores...hem arribat a Stung Treng, un poble prop de la frontera amb Laos. Alla pugen una parella d'Australians que creuen que el trajecte son moltes mes hores, pero fem veure que no els sentim. Es fa fosc, son les 8, portem 13 hores dins el bus i laire condicionat fa hores que s'ha espatllat. Pel cami anem a 20 per hora. Esta ple de fang i les rodes patinen. Davant nostre ens trobem uns quants cotxes que no poden continuar. Arribem al cap de mitja hora, no som persones!
Quan arribem a l'estacio, pero, ens espera l'home de l'hostal. Es un lloc fantastic! Per 3 dolars per cap ens allotgem en uns bungalows nous i nets molt monos.
Siii ha estat un patiment... pero el dia seguent, ens llevem i no podem creure el que veiem. De nit no es veia res, pero de bon mati, veiem les muntanyes verdiiisimes de Cambodia davant nostre, tot es verd i l'aire es tan pur! Tot es humit, dons es temporada de pluges i a la nit ha plogut. Els camins son vermells, semblen un batut de papaia, doncs la terra es argilosa. Rellisca.
Aquest dia (2 Maig), lloguem dues motos amb conductor i anem a veures les cascades del voltant de Ban Lung. Els camins estan enfangats i es molt dificil controlar la moto si no es te experiencia.
Les cascades son "so-so", n'hem vist de millors! pero son boniques, envoltades de natura.
A la tarda anem a veure el Llac Volcanic. Banyador i a l'aigua! L'aigua es molt neta i blau cel, suposo pels components volcanics que te. Esta ple de Khmers (gent de Cambodia) que passen el Diumenge amb les fam'ilies i amics.
A l'hostal hem conegut uns australians i uns alemanys. Dema marxem amb ells a Laooos!
dimarts, 5 de maig del 2009
dilluns, 27 d’abril del 2009
Killing Fields i Presó Tuol Sleng: La verdadera historia de Cambodia
Ahir a la nit vam coneixer un tal Maly. Era el nostre tuktuk driver. De seguida va sorgir la conversa entre la Daniela, jo i ell... i al final vam acabar prenent unes "Angkor" (cervesa nacional de Cambodia). La seva historia desgraciadament no és única, parla per boca de centenars de milers de persones a Cambodia.
Des de l'any 75, Cambodia va sufrir un cop d'estat per part dels Khmer Rouge, militars comunistes. Entre les mesures que es varen dur a terme hi figuren el tancament d'escoles i universitats i l'abolició de qualsevol font de comunicació amb l'exterior, tancament d'hospitals, confiscament de propietat privada, tancament de fabriques... Fins i tot la moneda (riel) va deixar d'existir per passar a una economia planificada que buscava una mena de collectivització agraria.
Mils de milers de famílies van ser separades, amb l'objectiu de "preservar les ments dels nens de les influencies capitalistes" que els pares els poguessin transmetre. Milers de persones van ser exterminades en els anomenats "Killing fields" i en les presons arreu del país. Degut als assassinats del Khmer Rouge, van morir 3 milions de persones, gairebé 1/3 de la població. Tot aquell considerat enemic del regim, havia de morir. Els enemics eren tots aquells que formaven part de l'antic govern, professionals literats, grups etnics com els musulmans...
L'home que vam coneixer, Maly, va ser separat de la seva família quan tenia 12 anys. El seu pare, mestre, va ser capturat pel Khmer Rouge i torturat. Va morir el 1979. La seva mare va ser enviada al nord, va morir de gana. Les seves germanes van ser enviades a Siem Reap i a Kratie. Ell va ser enviat a Phom Penh, la capital, on va treballar juntament amb molts altres nens per a les arques del govern comunista durant quatre anys.
Quan Vietnam va entrar a Cambodia per fer retirar el Khmer Rouge, Maly va anar a donar suport a la causa. Així doncs, va estar 7 anys lluitant. Quan definitivament el Khmer Rouge va caure a principis dels 80 i la pau va tornar, Maly va deixar el front i va anar a buscar la seva família. Va ser llavors quan va descobrir que els seus pares havíen mort. Va tardar un mes a trobar les seves germanes petites. Ens va dir que quan les va trobar, va ser el moment mes felic de la seva vida.
A dia d'avui, s'estan celebrant els judicis que acusen que acusen el Khmer Rouge de genocidi i de crim contra la humanitat. Tot i que les ferides es van tancant, falta molta educació per tal que les noves generacions sapiguen les verdaderes atrocitats que es van cometre en el passat.
La historia de Maly es una entre milions. Totes segurament molt tristes...
Actualment, Maly té 32 anys, esta solter i estudia dret a la universitat de Phnom Penh. Va a classe 6 hores al dia, i quan té temps lliure condueix un tuktuk que li financia les classes. Diu que com que es pobre i dorm al tuktuk no pot trobar cap dona...pero segur que quan acabi la carrera trobara feina i es casara... jeje era super bon home... ens ha encantat parlar amb ell... (aix, m'he oblidat de ferli una foto...)
Apa, dema anem a la presó i als camps de la mort. I penjaré alguna foto!
Fins aviat!!
Des de l'any 75, Cambodia va sufrir un cop d'estat per part dels Khmer Rouge, militars comunistes. Entre les mesures que es varen dur a terme hi figuren el tancament d'escoles i universitats i l'abolició de qualsevol font de comunicació amb l'exterior, tancament d'hospitals, confiscament de propietat privada, tancament de fabriques... Fins i tot la moneda (riel) va deixar d'existir per passar a una economia planificada que buscava una mena de collectivització agraria.
Mils de milers de famílies van ser separades, amb l'objectiu de "preservar les ments dels nens de les influencies capitalistes" que els pares els poguessin transmetre. Milers de persones van ser exterminades en els anomenats "Killing fields" i en les presons arreu del país. Degut als assassinats del Khmer Rouge, van morir 3 milions de persones, gairebé 1/3 de la població. Tot aquell considerat enemic del regim, havia de morir. Els enemics eren tots aquells que formaven part de l'antic govern, professionals literats, grups etnics com els musulmans...
L'home que vam coneixer, Maly, va ser separat de la seva família quan tenia 12 anys. El seu pare, mestre, va ser capturat pel Khmer Rouge i torturat. Va morir el 1979. La seva mare va ser enviada al nord, va morir de gana. Les seves germanes van ser enviades a Siem Reap i a Kratie. Ell va ser enviat a Phom Penh, la capital, on va treballar juntament amb molts altres nens per a les arques del govern comunista durant quatre anys.
Quan Vietnam va entrar a Cambodia per fer retirar el Khmer Rouge, Maly va anar a donar suport a la causa. Així doncs, va estar 7 anys lluitant. Quan definitivament el Khmer Rouge va caure a principis dels 80 i la pau va tornar, Maly va deixar el front i va anar a buscar la seva família. Va ser llavors quan va descobrir que els seus pares havíen mort. Va tardar un mes a trobar les seves germanes petites. Ens va dir que quan les va trobar, va ser el moment mes felic de la seva vida.
A dia d'avui, s'estan celebrant els judicis que acusen que acusen el Khmer Rouge de genocidi i de crim contra la humanitat. Tot i que les ferides es van tancant, falta molta educació per tal que les noves generacions sapiguen les verdaderes atrocitats que es van cometre en el passat.
La historia de Maly es una entre milions. Totes segurament molt tristes...
Actualment, Maly té 32 anys, esta solter i estudia dret a la universitat de Phnom Penh. Va a classe 6 hores al dia, i quan té temps lliure condueix un tuktuk que li financia les classes. Diu que com que es pobre i dorm al tuktuk no pot trobar cap dona...pero segur que quan acabi la carrera trobara feina i es casara... jeje era super bon home... ens ha encantat parlar amb ell... (aix, m'he oblidat de ferli una foto...)Apa, dema anem a la presó i als camps de la mort. I penjaré alguna foto!
Fins aviat!!
dissabte, 25 d’abril del 2009
Cambodia!
Cambodia
Cambodia es un país del sudest asiatic. Te una població d’uns 14 milions de persones. La capital i la ciutat més gran és Phnom Penh. Cambodia es la successora d’un dels imperis mes poderosos que hi ha hagut a Asia: els Khmers, que dominaven la península d’Indoxina des del segle 11 al 14. La majoria dels cambodians són budistes. El país és fronterer amb Tailandia, Laos i Vietnam. La geografia de Cambodia esta dominada pel Mekong, o el gran riu, i el Tonlé Sap, un gran llac i una important font de peix. L’agricultura és el sector més important de l’economia, doncs d’aquest en depen la supervivencia de quasi un 60% de la població.
Temples d'Angkor
Nomes arribar, el primer dia ens hem disposat a visitar el monument religiós més gran del món: els temples dAngkor (UNESCO World Heritage). L'entrada ens ha costat 40USD (ah sí, la moneda utilitzada és el USD i el riel). A més, hem llogat un tuk tuk que ens ha portat amunt i avall, per 8USD per 4pax tot el dia! El tuktuk és el medi més utilitzat per visitar els temples ja que la seva extensió és de 3 km quadrats. Hem agafat una entrada per a tres dies. El primer dia hem visitat uns temples més petits per visitar els més grans el segon dia.
Cambodia es un país del sudest asiatic. Te una població d’uns 14 milions de persones. La capital i la ciutat més gran és Phnom Penh. Cambodia es la successora d’un dels imperis mes poderosos que hi ha hagut a Asia: els Khmers, que dominaven la península d’Indoxina des del segle 11 al 14. La majoria dels cambodians són budistes. El país és fronterer amb Tailandia, Laos i Vietnam. La geografia de Cambodia esta dominada pel Mekong, o el gran riu, i el Tonlé Sap, un gran llac i una important font de peix. L’agricultura és el sector més important de l’economia, doncs d’aquest en depen la supervivencia de quasi un 60% de la població.Temples d'Angkor
Nomes arribar, el primer dia ens hem disposat a visitar el monument religiós més gran del món: els temples dAngkor (UNESCO World Heritage). L'entrada ens ha costat 40USD (ah sí, la moneda utilitzada és el USD i el riel). A més, hem llogat un tuk tuk que ens ha portat amunt i avall, per 8USD per 4pax tot el dia! El tuktuk és el medi més utilitzat per visitar els temples ja que la seva extensió és de 3 km quadrats. Hem agafat una entrada per a tres dies. El primer dia hem visitat uns temples més petits per visitar els més grans el segon dia.
Ara bé, com diuen, al pot petit hi ha la bona confitura! Dos dels temples visitats, han estat especialment fantastics! El primer, un temple en ruines ple d’arbres gegantins. Que petita que m'han fet sentir! Els arbres, amb les seves arrels que sobresurten de la terra, sembla que faci anys que s'intentin alliberar. Les arrels han aixecat gran part del sol i de les pedres millenaries, i ara abracen el temple per tota l'eternitat. No puc evitar posar-me tant poetica: realment, sembla un pasiatge tret d'un conte de fades! :)
El segon dia, ens volíem llevar d'hora per veure l'alba a Angkor Wat, pero 9 de 9 persones ens hem adormit. Que empanats! jajaja... Hem decidit deixar-ho per un altre dia! Tot i aixo, ens hem disposat a visitar-lo durant el dia, cosa que ha estat un error fatal. Deviem estar
a 40 graus de temperatura, amb una humitat increible. A les 12 del migdia estavem tots sota una ombra, sense parlar, esmorteits per la forta calor. Amb dues hores m'havia begut tres litres d'aigua! A mesura que la temperatura anava baixant hem visitat mes temples. Uns amb unes cares gegants, d'altres amb forats per tot arreu. En un d'ells hi havia un antic altar per a fer sacrificis. L'Igor (polac) ha fet una demostració de com s'utilitzava, pero sense sacrificar-se jeje... També hi havia un pet it monument que representava el Ying-Yang, l'home i la dona, l'aigua i la 
terra, per que la terra necessita aigua per donar fruit, i el fruit necessita terra per créixer (ens queia la baba amb el guia...).
El dia següent (uala, tinc dieresi al teclat...ca fort!), ara sí, hem visitat Angkor Wat, el temple principal a l'Alba...Només 4 de nosaltres s'ha llevat aquest cop, el veritable nucli dur. Quina passada! Tot i que hi havia forces turistes a les 5 de la matinada, ha valgut la pena fer l'esfors. Una imatge val més que mil paraules!
Una de les coses que més m'agrada de Cambodia són els nens! Són la cosa més simpatica del món! La gent és molt pobra, pero t'ho donaria tot. També es veritat que has de vigilar on portes la cartera, pero si vas amb compte, pots coneixer gent encantadora i molt hospitalaria.
Aquí us deixo un recopilatori
de fotos de nens ":)
El segon dia, ens volíem llevar d'hora per veure l'alba a Angkor Wat, pero 9 de 9 persones ens hem adormit. Que empanats! jajaja... Hem decidit deixar-ho per un altre dia! Tot i aixo, ens hem disposat a visitar-lo durant el dia, cosa que ha estat un error fatal. Deviem estar
El dia següent (uala, tinc dieresi al teclat...ca fort!), ara sí, hem visitat Angkor Wat, el temple principal a l'Alba...Només 4 de nosaltres s'ha llevat aquest cop, el veritable nucli dur. Quina passada! Tot i que hi havia forces turistes a les 5 de la matinada, ha valgut la pena fer l'esfors. Una imatge val més que mil paraules!
Una de les coses que més m'agrada de Cambodia són els nens! Són la cosa més simpatica del món! La gent és molt pobra, pero t'ho donaria tot. També es veritat que has de vigilar on portes la cartera, pero si vas amb compte, pots coneixer gent encantadora i molt hospitalaria.
Aquí us deixo un recopilatori
de fotos de nens ":)
Ciao Singapore!
El dia 21 d’Abril a les 4 de la matinada deixavem enrere el #10-03 de Khiang Guan Avenue, Singapore. Tres polacs, dues mexicanes, una alemnya, una noruega, un bolivia i una catalana ens disposavem a explorar el sudest asiatic amb poc mes que una maleta amb sac de dormir i altres estris de supervivencia.
Tot eren crits d’alegria quan vam deixar el pis, tot i que quan vaig pujar al taxi estava una mica nerviosa. Un mes i pico viatjant per paisos poc desenvolupats, amb un passaport i un parell de targetes de credit. En tindria prou? Els nervis van passar quan vam pujar a l'avió en direcció a Cambodia!
Tot eren crits d’alegria quan vam deixar el pis, tot i que quan vaig pujar al taxi estava una mica nerviosa. Un mes i pico viatjant per paisos poc desenvolupats, amb un passaport i un parell de targetes de credit. En tindria prou? Els nervis van passar quan vam pujar a l'avió en direcció a Cambodia!
divendres, 24 d’abril del 2009
hello world
Hola amics! bé, aquest es el meu blog de viatge!
ja sé que hauria d'haver comensat abans, pero no he tingut gaire temps... :p espero que m'excuseu... i també excuseu la manca d'accents, apostrofs i ces trencades que trobareu a faltar sistematicament!
ja sé que hauria d'haver comensat abans, pero no he tingut gaire temps... :p espero que m'excuseu... i també excuseu la manca d'accents, apostrofs i ces trencades que trobareu a faltar sistematicament!
diumenge, 11 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
